dimecres, 25 de febrer de 2015

dijous, 29 de gener de 2015

Mor l’humanista Carles Miralles i Solà


Carles Miralles i Solà (Barcelona 1944) ha mort aquest dijous dia 29 de gener. Pertanyia a la generació d’humanistes catalans compromesos 
que ens va donar el segle XX.
La seva activitat professional es va desenvolupar sempre en el món acadèmic, des d’on, acuradament i intensament, observava amb inquietud el món que li va tocar viure, la seva cultura, les seves persones.
Catedràtic de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona, de la qual en va ser vicerector (1981-1986), va ser durant quatre anys secretari
general de l’Institut d’Estudis Catalans (1998-2002), durant tretze president de la Societat Catalana d'Estudis Clàssics (1979-1992) i president de la secció de Lexicografia de la Secció Filològica.
Sense comptar els seus articles i intervencions diverses, ponències i conferències, va publicar els llibres següents: Escrit a la finestra (1998), de relats; D’aspra dolcesa (2002), que recull la seva obra poètica fins aleshores, i una antologia triada i comentada per nou autors; No me n’he anat (2007). El 2008 va polir la traducció al romanès de la seva obra poètica (Ars Longa, Iassi) i el 2009 va sortir el seu llibre, l’Ombra dels dies roja; també va aplegar els seus Studies on Elegy and Iambus i va tornar a escriure en català el seu Homer (2005), posant al dia l’anterior Come leggere Omero (1992). Va publicar el llibre Petit manual de mitologia grega (amb Pilar Gómes) i va traduir a l’espanyol el seu estudi de Plató, Paideia; va aplegar els seus estudis Sobre Riba (2007) i va publicar Sota el signe del fènix (2008). Va traduir al català obres de Xenofont i Heròdot, va tenir cura de la introducció i l’edició de les tragèdies d’Eurípides i Sòfocles, i va participar també en la redacció de la Història de la literatura catalana d’Ariel.
Per la seva obra poètica va rebre diversos premis literaris, l’Amadeu Oller (1965), el Salvat-Papasseit (1967), el Josep Carner de l'IEC (1980), el Premi Nacional de Poesia (1992) i el Serra d'Or d'assaig (1994).
També va revisar el llibre “La nissaga catalana del món clàssic” de la que ell mateix en va ser redactor.
El dia 6 d’abril de 2014 la seva vida va fer un tomb ja que va patir un ictus que li va malmetre la salut. El dia 30 de setembre d’aquell mateix any, la Universitat de Barcelona li va fer un homenatge amb motiu de l’inici de la seva jubilació. Aquell dia, ell mateix va presentar un opuscle poètictitulat Ictus.

dimecres, 21 de gener de 2015



Els  GREEKNATES CORTACÈSPED

tornen a participar al 

concurs Odissea 2015

Us desitgem molta sort i encert, navegants !!!

divendres, 16 de gener de 2015

15-01-2015: Ibi semper est victoria ubi concordia est - La victòria és sempre allà on hi ha concòrdia (Publili Sirus 289)
Concordia parvae res crescunt, discordia maximae dilabuntur - Amb la concòrdia les coses petites creixen, amb la discòrdia les més grans s'ensorren (Sal·lusti, Iugurtha 10, 6)